El pla de l’Ajuntament de col·locar plaques fotovoltaiques a trenta-dos equipaments de la ciutat segueix vent en popa: la primera tongada de vint-i-un sostres comunitaris ja està pràcticament enllestida, amb una previsió de que comencin a generar energia aquest 2023. La instal·lació de les plaques fins a la data actual inclou set equipaments educatius, quatre culturals, tres administratius, el Mercat Municipal de la plaça d’Europa i el Dipòsit Municipal.
En total, la instal·lació del conjunt dels equipaments arribarà als 940 kW de potència, tot permetent generar al voltant dels 1.200 MWh. Una xifra equivalent a la despesa de 400 llars de mitjana, i que en paraules de l’alcalde Viladecans, Carles Ruiz, ajudarà a l’Ajuntament “a arribar a l’autosuficiència, és a dir, que tota l’energia necessària per mantenir-nos la generem directament nosaltres”. “Actualment”, continua l’alcalde, “estem al 40 % del desplegament de plaques fotovoltaiques, i la idea és arribar al 100 % en dos o tres anys”.
L’Ajuntament, a més, compartirà una part d’aquesta energia: “A banda d’autoconsumir-la, el que volem és compartir-la amb els veïns i veïnes a través del Vilawatt”, deia Jordi Mazón, tinent d’alcalde de Transició Ecològica. En aquest darrer sentit, és clau, segons Mazón, “la idea d’impulsar comunitats solars energètiques a Viladecans”, com les que s’engegaran properament en dues proves pilot al Mercat Municipal i a l’Escola Enxaneta, i que beneficiaran prop a trenta famílies i significaran un estalvi del 30 % per als paradistes del mercat.
L’any 2021, un any encara post-pandèmia, l’Ajuntament va tenir un consum elèctric de 8,63 GWh, pel que les noves teulades solars haurien cobert un 11 % d’aquella despesa municipal. L’actuació suposarà així un estalvi en la factura elèctrica, que l’any 2021 va ascendir a 1,51 milions d’euros –entre els edificis (incloses escoles i equipaments esportius), l’enllumenat públic i els semàfors– i al 2022 es preveu encara més alta per l’augment dels preus energètics i una major activitat post-pandèmia.
Gràcies a l’esforç per captar recursos de finançament, l’Ajuntament s’ha estalviat el cost complet d’aquesta actuació, de gairebé 1,7 milions d’euros. La Unió Europea en finança el 50 % a través dels Fons FEDER i la Diputació de Barcelona, l’altre 50 % a través del Programa Sectorial Renovables 2030, dotat també amb fons europeus Next Generation.