Fernando Valladares: “Com fem servir l'energia és clau davant del canvi climàtic”
Viladecans ha estrenat el títol de Ciutat Verda Europea 2025 carregada de reflexió. Parlem amb Fernando Valladares, veterà científic del CSIC investigador en ecologia i professor universitari, que va participar a l'acte d'inici d'aquest 'Any Green Leaf', la distinció amb què la Unió Europea ha posat la mirada a Viladecans per inspirar les ciutats mitjanes a impulsar un estil de vida més saludable i tenir cura del planeta. Valladares ens explica el poder de la comunitat i el valor de l'energia en un moment clau enfront l'emergència climàtica.
> Vostè fa uns 30 anys que estudia l'impacte dels humans en els ecosistemes i en el clima. Podem continuar vivint com si aquest impacte no anés amb nosaltres?
< "Senzillament, no. I ja no és temps de voler canviar les coses. Ja només ens val actuar per canviar-les. Només així podrem ser capaços de dirigir cap on anem o d'acomodar-nos millor a allò que ja és segur que canviarà. Qualsevol altra cosa és anar cap a un col·lapse que pot ser abrupte o diferit, però serà."
> Aleshores, encara podem estar més ocupats que preocupats pel medi ambient?
< "El problema és que la potència de les amenaces del canvi climàtic ens bloquegi en comptes de fer-nos moure. Si ho afrontem en una escala tan gran entre el “jo” i el “problema mundial” estem perduts. Hem de fer-ho des del que ens mou com a espècie biològica, allò que compartim des dels nostres ancestres paleolítics, la nostra comunitat. És aquí, en les distàncies curtes, on percebem la recompensa de les coses bones que fem. Per això el que és local és clau per afrontar el canvi climàtic. El marc local és el millor lloc per transformar a temps real. I, al final, tots aquests progressos de comunitats generen un avenç col·lectiu."
> Per tant, cadascú de nosaltres pot sumar el seu granet de sorra davant de l'emergència climàtica.
< "La metàfora del gra de sorra no m'agrada. Un gra de sorra és, bàsicament, sílice. És fred, dur, no te vida i, a més, és el resultat de l'erosió. És l'última cosa que queda d'un procés on hi va haver diversitat. El gra de sorra només suma, però ara necessitem multiplicar i, per això, necessites éssers vius. El millor de les persones és que ens podem emocionar, compartir, inspirar-nos, ser palanca de canvi. I així, cada gest acaba valent per tres, trenta o tres-cents."
> Les solucions han d'arribar del que faci cadascú o de les mesures que prenguin els governs?
< "En un cotxe què és més important, el volant o el carburador? El que té valor és que tot estigui connectat i treballi per a un mateix objectiu. Doncs això és el mateix. Si tots ens fixem el mateix repte, tot anirà millor. Com que no hi haurà un president del planeta, no podem esperar que allò global guiï el camí. Així que el més important és construir el canvi entre tothom i des del més proper: el país, la comunitat, la comarca, la ciutat, el barri. Tots ells són engranatges d'aquesta màquina que ens vol dur a un lloc millor. Perquè no ens porta enlloc bo entregar-nos a les inèrcies del que hem fet fins ara, per exemple amb les energies fòssils o els residus. Quan entenguem la limitació dels recursos naturals serem capaços de construir una qualitat de vida diferent. I això és molt millor que no pas tenir-ne."
> Vostè ha dit que estem en una cruïlla civilitzatòria. No en som prou conscients?
< "Segurament, no. Potser tampoc vulguem acostar-nos a veure aquest precipici perquè temem el vertigen que fa que diguin que del que fem o no dependran moltes coses en el futur. I fins i tot hi ha qui pot pensar que ja en té prou d'arribar a final de mes per ficar-se a fer una revolució. Però darrere del precipici, si anem sortint a poc a poc, hi pot haver unes vistes meravelloses. No ens ha d'aclaparar sinó motivar-nos que en el futur puguin dir que aquesta generació va fer alguna cosa per tenir un món millor."
> Quina importància té la transició energètica per frenar el canvi climàtic?
< "Com fem servir l'energia és clau davant del canvi climàtic. Ara som 8 mil milions de persones al món perquè vam tenir la fortuna de trobar els combustibles fòssils: una energia encapsulada durant milions d'anys que ens la van posar per xutar i marcar gol al segle XIX. Però això tenia un efecte indesitjable, l'escalfament del planeta que ara ens amenaça. Per això, els projectes que posen èmfasi en la transició energètica, i més de manera comunitària, són importants. I no només per generar energia més neta, sinó perquè ens permeten aturar-nos a pensar en el valor de l'energia a les nostres vides. En com no estem usant tan bé com podríem un dels pocs recursos que realment són bàsics per a l'ésser humà, al costat de l'aigua, el menjar i un clima acceptable per viure."
> Què és el que no veiem a primera vista?
< "Donem l'energia per alguna cosa segura perquè està plenament incorporada a les nostres vides i això ens porta a malbaratar-la. Passa una mica com amb laigua. Tenir una aixeta a casa és un miracle. Això passa a una part petita de la humanitat. El fàcil accés ens ofereix la impressió de que l'energia és per sempre. Com si fos sucre, tenim addicció a l'energia. I necessitar cada cop més no és sostenible, va contra els límits del planeta. A això és el que cal desafiar, també. És tan important tenir més plaques fotovoltaiques com qüestionar-nos el nostre consum energètic."
> Estem preparats per a aquest desafiament?
< "Un estudi de la Universitat d'Stanford destacava fa pocs anys que per al nostre benestar i felicitat és suficient molta menys energia de la que produïm i consumim al primer món. Però és que les limitacions del planeta ens obliguen a canviar les unitats de mesura. No tot es pot valorar en diners. Posar panells solars no pot ser només una aposta econòmica, és una aposta per mantenir la civilització, la salut. Com valores si no que la gent pateixi asma? I les vides humanes que el canvi climàtic farà desaparèixer? Som una espècie social, ens mou l'empatia, el compartir, i fer un esforç per continuar gaudint d'això crec que a tots ens ha de valdre la pena. Si trobem motivació a anar al gimnàs, o fins i tot a córrer una marató, no la trobarem per a la nostra supervivència com a espècie?"
> Però és que encara n'hi ha persones que qüestionen la base de tot, el canvi climàtic. Vostè mateix ha viscut la virulència a xarxes socials dels qui promouen aquestes idees.
< "Els mitjans digitals actuals permeten opinar al mateix nivell a un expert que a qualsevol altra persona. A més d'activar-nos per frenar el canvi climàtic, el gran desafiament actual és ser crítics amb allò que ens arriba. Aturar-nos a pensar. No comprar a qualsevol cosa que algú digui o faci. En una societat sòlida, del que no saps en consultes a algú expert, ja sigui un metge, un advocat o un electricista. Estan els temps actuals com perquè li dediquem una estona a allò important. I a aquesta alçades de la humanitat, amb la informació que tenim, ja tots estem advertits de què és important."